Com identificar les estafes a Facebook
Un Land Rover embolicat amb un llacet. Una foto de perfil en blanc i negre. Textos clonats que van saltant de perfil en perfil. I la llista no para de créixer. Tots hem vist en un alguna ocasió aquest tipus de publicacions a Facebook. I també hem vist com molts dels nostres contactes o amics han fet un “m’agrada” o han compartit la publicació en el seu mur.
El cert és que, en la majoria de casos, aquestes publicacions són ganxos amb l’únic objectiu de captar les dades de l’usuari per enviar-li ofertes i SPAM. Es tracta d’un phishing en tota regla, una pràctica cada vegada més present a internet. Els autors s’aprofiten de la bona voluntat i la ingenuïtat d’alguns usuaris per captar totes aquestes dades. Però…com ho fan?
En molts casos no s’ha de fer clic en cap enllaç ni emplenar cap formulari per participar de la cadena. L’exemple més clar és el d’aquelles publicacions que busquen que tots els usuaris publiquin alguna cosa als seus murs amb patrons comuns, com el cas de les fotos en blanc i negre d’una suposada lluita contra el càncer o copiar i enganxar -no compartir- un mateix text (quan resulta que compartint publicacions és com més visibilitat s’aconsegueix en aquesta xarxa).
Motors de cerca o “aranyes”
Al mercat existeix software programat especialment per cercar i trobar informació de webs o xarxes socials amb perfils públics a partir d’uns criteris preseleccionats. És com funciona Google i altres motors de cerca. Són els anomenats Crawlers o “aranyes”.
Raül Boada, un dels impulsors de l’app Pintevent -una espècie de directori d’esdeveniments- explica que han fet servir aquest tipus de software per construir el seu directori. “A partir d’uns patrons predeterminats pots escanejar webs, pàgines i perfils de xarxes socials que continguin informació que hagi estat marcada com a pública. Però s’ha de tenir en compte que existeixen unes limitacions legals que, evidentment, s’han de respectar”.
Els estafadors fan servir que aquests tipus de software per detectar patrons de comportament i recopilar el màxim de dades possibles dels usuaris. El problema no és tant el fet de recopilar dades sinó que no els promotors d’aquests tipus d’accions no informen de la finalitat real de les mateixes i tampoc s’identifiquen.
Com identificar les estafes a Facebook
Un podria arribar a pensar que no tot és tan negre i que, realment, existeixen bones causes per les quals val la pena mobilitzar la gent a les xarxes socials. Clar que sí! I segurament no totes les accions d’aquest tipus són fraudelentes però hi ha una sèrie de pistes que podem fer servir per identificar les que sí ho són. Aquí alguns exemples:
-Accions sense un objectiu definit (Inundar el facebook?). Un objectiu definit seria per exemple recaptar diners o aliments per una causa concreta.
-Mai se sap qui ha iniciat l’acció. No hi ha uns promotors clars. Busca un nom, un web o un blog de referència.
-Si demanen com copiïs i enganxis i no comparteixis, desconfia. Compartir un contingut és la manera més efectiva de fer visible una publicació a Facebook sense haver de pagar una campanya de publicitat. Fins i tot, més que fent “m’agrada” o comentant. Si no volen que comparteixis poder és que l’objectiu no és la visibilitat.
-Pensa que ningú ofereix res a canvi de res. Si és massa bo poder és que no és cert o té trampa.
I tu? Has seguit alguna de les moltes cadenes de missatges de Facebook? Com sempre ens ho pots explicar a través de Linkedin, de Twitter o de Facebook. Recorda que si vols rebre articles com aquest al teu mail o coneixes a algú a qui li puguin ser d’utilitat, aquesta és l’adreça per apuntar-se al newsletter setmanal.
Josep Lluís Vidal
@jvidalto